
La petita edat de gel medieval que es va iniciar al segles XIV va fer inviable el conreu de la vinya a les contrades pirinenques. Aquest fet va afavorir que el Bages, amb un clima una mica més càlid, es convertís en el proveïdor de vi de la muntanya catalana. Aquest és el punt de partida d’un procés d’especialització que agafa una espectacular embranzida durant els segles XVII i XVIII i que no s’estroncarà fins la crisis agrícola dels anys 60.
Al nord de la comarca del Bages i al sud del Berguedà, on afloren gruixuts estrats de gresos, roques sorrenques fàcils de treballar, es van excavar cups per fermentar el raïm i produïr vi. Aquests cups i estructures agrícoles rupestres cal anar a buscar-los en mig del bosc, en feixes abandonades.
Aquesta és l'objectiu de la ruta dels cups de pedra, on pots conèixer una part de la història antiga del vi de la comarca del Bages
