Un petit monestir benedictí fundat al tombant del primer mil·lenni va ser el destí de pelegrins durant totes les èpoques, atrets per les històries dels miracles de la Mare de Deu.
La devoció es personifica en la petita talla romànica, la moreneta, una talla de la Mare de Deu en Majestat, amb el nen Jesús assegut i que sosté un globus.
El Santuari de Montserrat es troba en el centre d’un massís de gran singularitat geològica on l’erosió ha creat unes formes verticals arrodonides, que confereixen un perfil característic.
Aquest és l’objectiu de la visita a Montserrat: descobrir el centre espiritual i sentimental de Catalunya.
La visita la Santuari es pot complementar amb un passeig per la Muntanya de Montserrat.

La preocupació de dos innovadors, en Josep Berga i Boix i en Joaquim Vayreda, es funda a mitjans del segle XIX a Olot, la fabricació de figures religioses a imitació dels tallers parisencs.
La disponibilitat de mà d’obra especialitzada, formada a l’escola d’art d’Olot i la puixança de la religiositat de l’època van afavorir que a aquest primer taller, apareguessin a Olot fins a 15 altres tallers.
La visita al Museu dels Sants d’Olot, és també la visita a una fàbrica en viu, on encara s’hi treballa.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya és el resultat de la construcció d’un fons artístic que representi la història de l’art català i inclou tres àmbits de gran interès: el romànic, el gòtic i el modernisme.
La col·lecció d’art romànic del Museu Nacional de Catalunya és una de les més completes del món i és el resultat procés de salvaguarda d’escultura i pintures de les esglésies romàniques del Pirineu realitzada durant el segle XIX i XX.
Les sales dedicades a l’art d’estil gòtic és el resultat de la unificació de col·leccions privades de mecenes i gràcies a això, podem fer un viatge des del gòtic primerenc que recull tradicions romàniques fins al gòtic internacional molt més refinat i realista.

Situada en el centre d’una amplia vall, amb clima de marcat caràcter continental. El paper estratègic ja era molt marcat des de l’època romana i sota la jurisdicció del ric Bisbat de Vic la ciutat va viure un fort creixement.
Després d’una llarga aturada, amb l’arribada del tren a finals del S XIX la ciutat serà seu del moviment de renaixença cultural i literària, molt relacionat amb el Seminari i que mobilitzarà gran part de Catalunya.
Les propostes ens permeten conèixer els tresors artístics de l’antic Bisbat així com la ciutat medieval.

Construïda a partir d’una cruïlla de camins en una petita zona volcànica, una sèrie de terratrèmols al S XV va destruir-la completament. La seva reconstrucció, expressament dissenyada per alliberar-se del jou del abats de Ripoll, va permetre la concentració de treballadors i capitals necessaris per la futura industrialització.
Els itineraris a Olot ens permetrà conèixer els volcans i la ciutat jardí construïda per la societat burgesa i industrial que va caracteritzar l’Olot del S XIX.

Construïda pels romans per defensar la important via Augusta al sud dels Pirineus, aquest nucli viurà un fort desenvolupament en l’època medieval com a centre del ric bisbat de Girona.
El fort creixement demogràfic medieval expandirà la ciutat fora de les muralles, a banda i banda del riu Onyar convertint-se en la segona ciutat de Catalunya, presidida pels campanars de la Catedral i de Sant Feliu.
De la important comunitat jueva, ens ha quedat un barri, el call (el call) formada per estrets carrerons i les restes d’una antiga sinagoga que avui podrem visitar.

Les nostres propostes ens descobreixen el barri jueu i la ciutat medieval i les passejades ens portaran per la desconeguda vall de Sant Daniel i el Santuari dels Àngels.

La construcció d’un important nombre de conjunts monàstics reflectia l’afany dels primers comptes i senyors feudals per restablir el sistema social després de la invasió musulmana. Alguns d’aquests monestirs, amb el pas del temps es convertiran en importants centres de poder, tant terrenal com espiritual com també cultural.
El circuit del Ripollès ens porta fins aquestes èpoques, els orígens de Catalunya, representats tant pels grans monestirs com per les petites esglésies i altres edificis medievals. Complementem els circuit amb la visita a elements representatius de la riquesa econòmica, quasi inalterables des de l’època medieval, com els aprofitaments de les pastures, el bosc i la mineria del ferro.

Per intentar aturar l’avanç franquista que havia aïllat Catalunya de València, l’exèrcit republicà va llançar el juliol de 1938 una ofensiva destinada a ocupar les posicions a l’oest del riu Ebre i que va durar 4 mesos.
La visita als escenaris de la Batalla de l’Ebre ens portarà pels llocs i els fets on van morir prop de 90.000 persones i que va sentenciar la república.

Amb la caiguda de Lleida i de Balaguer, les tropes franquistes van creuar el riu Segre i establir un cap de pont a la riba est. Entre abril i desembre de 1938 l’exercit republicà maldà per recuperar aquest espai i mantenir al mateix temps una línia de front que s’allargava prop de 300 km.
Resseguirem les passes dels dos exercits amb el nostre recorregut i coneixerem les principals posicions establertes en el cap de pont de Balaguer.

Fins l’any 1938 el front bèl·lic va estar allunyat del territori català però a partir d’abril, les posicions rebels es fixen als rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, on tindran lloc les tres últimes batalles per defensar la República.
Amb la caiguda de Lleida i de Balaguer, les tropes franquistes van creuar el riu Segre i establir un cap de pont a la riba est. Entre abril i desembre de 1938 l’exèrcit republicà maldà per recuperar aquest espai i mantenir al mateix temps una línia de front que s’allargava prop de 300 km.
Aquesta proposta ens porta a un dels escenaris del Front del Segre: resseguirem les passes dels dos exercits amb el nostre recorregut i coneixerem les principals posicions establertes en el cap de pont de Balaguer i com es va desenvolupar aquesta batalla. Al mateix temps que descobrirem aquest espai tant desconegut per la majoria de la gent.

La gran plana empordanesa és l’element central d’aquest variada comarca, tancada pel nord per les últimes estribacions dels Pirineus que s’enfonsen en el mar en el Massís del Cap de Creus i oberta a llevant en l’ample Golf de Roses.
Les grans dimensions d’aquesta comarca, ens permet seleccionar entre circuits de temàtiques diferents.
La ruta històrica, centrada en la història antiga, des dels centres megalítics, com al voltant dels antics pobladors íbers i les colònies gregues i romanes que van establir-se arran de costa.
La ruta paisatgística, centrada en els dos Parcs Naturals: els Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus.
La ruta del triangle Dalinià, centrada en els espais vitals d’aquest enigmàtic pintor.

L’estany de Banyoles és el centre d’un petit nucli de 8 estanys, alimentats tots per les aigües subterrànies dels Pirineus a la zona de l’alta Garrotxa
Malgrat aquest origen comú, l’especial geologia de la zona fa que aquests estanys presentin diferències entre ells, com el color de les seves aigües com fins i tot en el règim intermitent d’un altre.
El circuit dels estanys de Banyoles ens permet entendre el cicle de l’aigua que els alimenta com també conèixer la ciutat que va néixer al voltant seu i on l’economia estava centrada en el seu aprofitament, com les indústries dels encurtits de pell com les tintoreres.

A redós dels Pirineus i de la Serralada Transversal, la comarca de la Garrotxa amaga una petita zona volcànica formada per uns 45 volcans, prou recents en el temps com perquè hagin conservat sense grans alteracions les formes i les roques que els constitueixen.
L’aparició d’aquest petit nucli volcànic va transformar el relleu, clima i el paisatge i fins i tot l’economia, diferenciant-la de les comarques veïnes.

El circuit de la Garrotxa combinem les visites als nuclis medievals de Besalú i Santa Pau amb les passejades pels volcans i els seus fenòmens.
La visita a Olot, població que va renéixer després dels terratrèmols del S XV, complementa el circuit de la Garrotxa

A mesura que avança la maduració del raïms, aquest canvia de color. Aquest moment és el moment del verol i és quan el raïm passa del color verd al color morat en el raïm negre i groc en el cas del raïm blanc.

Acompanyem aquesta descoberta amb el coneixement del patrimoni enològic i finalitzem amb el tast de vins comparat.

Sense floració no hi ha raïm, i l’objectiu d’aquestes activitats és descobrir el fascinant moment de la floració de la vinya, quan els mes d’abril, els petits botons florals s’obren i cuallen en els grans de raïm.

Acompanyem aquesta descoberta amb el coneixement del patrimoni enològic i finalitzem amb el tast de vins joves.

El cicle de creixement de la vinya ens introdueix en un mon nou, on descobrim com la vida s’obre pas a mesura que ens allunyem de l’aturada hivernal.
Aquesta fase del cicle de la vinya té lloc entre els mesos de gener i març aproximadament. Comencem amb la poda de finals d’hivern, el plor de la vinya i la brotada de les fulles.
Acompanyem aquesta descoberta amb el coneixement de les feines a la vinya que acabem amb un tast de vins.

La vinya un cop es va implantar, s’havia arribat a conrear a tota Catalunya i un canvi climàtic que va ser acompanyat per l’especialització d’uns territoris van provocar que al Pirineu, la vinya pràcticament desaparegués.
Aquesta proposta en porta a la Conca Dellà i de Tremp, on descobrirem el territori, les vinyes i els vins que conformen aquesta zona tant interessant.

La petita i desconeguda Denominació d’Origen de la Conca de Barberà ens introdueix en un món dinàmic de petis cellers. Aquest fet contrasta amb l’arquitectura dels grans cellers cooperatius, construïts a principis del segle XX.
La descoberta de la Conca de Barberà ens desvetlla la innovació dels productors i el contrast entre el pòsit cooperatiu i el rosari de petits cellers.

L’especialització vinícola del Bages a l’època contemporània va posar els fonaments pel espectacular desenvolupament que tindrà la vinya els segles XVIII i XIX.
Davant l’oportunitat creada per gran demanada de vi provocat pels efectes de la fil·loxera a altres zones, la vinya va ocupar una extensió de territoris extraordinària. Això va donar dos elements molt singulars: els cups excavats a la pedra i les tines de pedra seca, on fermentaven el vi a peu de vinya.
Aquesta proposta ens mostra com aquests dos elements defineixen el paisatge vitícola del Bages i les varietats locals.

La flor d’una planta humil i que està relacionada amb una escola pictòrica és l’objectiu de la descoberta de setembre.
Els camps blancs de la zona volcànica de la Garrotxa ens parlen de la tenacitat de la pagesia, l’interès pictòric i recuperació dels sabors tradicionals.
La especialització de l’agricultura va portar a la pràctica extinció del fajol, conreu molt ben adaptat a les condicions climàtiques de la Garrotxa. De cicle curt, és un coreu que entapissa el paisatge de flors blanques el mes de setembre.
Aquesta proposta ens descobreix com la història de la seva recuperació és una combinació de tenacitat de la pagesia, l’interès dels pintors i recuperació dels sabors tradicionals.

El mes de juny les valls dels pirineus s’omplen de flors silvestres i aquesta serà la descoberta del mes.
Ens endinsem per les ribes dels llacs d’alta muntanya per descobrir la flora i els boscos.

El mes d’abril és el de l’esclat de la primavera i això es tradueix en la quantitat de flors que trobem, tant les salvatges con les conreades.
Aquesta descoberta té lloc pels turons de l’Alta Segarra i el Solsonès.

A l’inici de la primavera, el cicle vegetatiu de la vinya ens dona un moment molt singular: el plor de les vinyes.
La poda de finals d’hivern fa que el moviment d’ascensió de la saba vessi pels segments acabats de tallar.
Sortim de recerca d’aquest fenomen tant efímer per les vinyes de la DO Pla de Bages que combinem amb la visita a les tines construïdes de pedra seca.

El color rosa i blanc dels ametllers destaca en les amplies panoràmiques dels secans, a les desconegudes comarques de ponent.
Descoberta fotogràfica per l’Espai Natural Protegit de Belianes-Preixana, situat entre Tàrrega i les Borges Blanques

La flor que a les nostres contrades marca el final de l’hivern entapissa les riberes de la Garrotxa durant el mes de gener.
En aquesta proposta anem a la recerca del lliri de neu pel riu Fluvià, als voltants d'Olot, a la Garrotxa.

Una gran sequera, l’any 1336 va causar tanta misèria que consell de la Ciutat va decidir portar l’aigua del riu Llobregat , a 26 km de distància fins a la ciutat de Manresa.
Un cop aconseguit el permís reial, s’inicien els treballs que comportaran 44 anys d’obres, un conflicte amb el Bisbe de Vic que excomulgarà tot el consell de la ciutat i els treballadors de la sèquia i també un miracle, el de la Llum, que va ajudar a la concòrdia necessària per poder finalitzar les obres.
Aquesta obra i els seus ramals, varen permetre posar en regadiu una extensió considerable, estimada en 372 ha. al voltant de la ciutat i que actualment arriben a les 1.145 ha.

Et proposem recórrer la part central de la sèquia, al seu pas pel municipi de Sallent i descobrir totes aquesta història que podria ser el guió d’una saga èpica. T’animes a conèixer-la?

La petita edat de gel medieval que es va iniciar al segles XIV va fer inviable el conreu de la vinya a les contrades pirinenques. Aquest fet va afavorir que el Bages, amb un clima una mica més càlid, es convertís en el proveïdor de vi de la muntanya catalana. Aquest és el punt de partida d’un procés d’especialització que agafa una espectacular embranzida durant els segles XVII i XVIII i que no s’estroncarà fins la crisis agrícola dels anys 60.

Al nord de la comarca del Bages i al sud del Berguedà, on afloren gruixuts estrats de gresos, roques sorrenques fàcils de treballar, es van excavar cups per fermentar el raïm i produïr vi. Aquests cups i estructures agrícoles rupestres cal anar a buscar-los en mig del bosc, en feixes abandonades.

Aquesta és l'objectiu de la ruta dels cups de pedra, on pots conèixer una part de la història antiga del vi de la comarca del Bages

La gran demanda de vi que es va produir després de l’arribada de la fil•loxera a França l’any 1860 va provocar una febre d’or a tot Catalunya i on el conreu de la vinya és el protagonista. Al Bages, on tots els viatgers del segle XVIII ja explicaven l’alt nivell d’especialització en la vinya, va anar encara més enllà.

Mitjançant els contractes de rabassa morta, sense límit temporal excepte si es mor la planta, es van artigar grans extensions de bosc. Tenir les vinyes tant lluny dels pobles comportar solucionar la fermentació del raïm i per això es construeixen les tines al costat mateix de les vinyes.

Ara que el bosc ha tornat a recuperar els terrenys originals, sorprèn trobar aquestes construccions en mig d’enlloc. Amb la ruta de les tines de la Vall del Flequer pots descobrir un passat no tant llunyà i que és el substrat de l’actual cultura del vi del Bages.

Fins l’any 1938 el front bèl·lic va estar allunyat del territori català però a partir d’abril, les posicions rebels es fixen als rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, on tindran lloc les tres últimes batalles per defensar la República.
Amb la caiguda de Lleida i de Balaguer, les tropes franquistes van creuar el riu Segre i establir un cap de pont a la riba est. Entre abril i desembre de 1938 l’exèrcit republicà maldà per recuperar aquest espai i mantenir al mateix temps una línia de front que s’allargava prop de 300 km.
Aquesta proposta ens porta a un dels escenaris del Front del Segre: resseguirem les passes dels dos exercits amb el nostre recorregut i coneixerem les principals posicions establertes en el cap de pont de Balaguer i com es va desenvolupar aquesta batalla. Al mateix temps que descobrirem aquest espai tant desconegut per la majoria de la gent.

Al Bages, la superfície actual de vinya és una ínfima part del que s'havia conreat abans de l'arribada de la fil·loxera.
És per això que pel territori trobem elements patrimonials que són testimoni de la importància que va tenir aquest conreu, com les antigues feixes, ara cobertes de bosc, les barraques de vinya o les tines de pedra seca, per poder fermentar el vi al costat mateix de la vinya.
Aquest itinerari ens ajuda a connectar amb el passat vitivinícola del Bages i comprendre el perquè del seu paisatge.

El museu, ubicat en el Palau Episcopal, reuneix una diversa col·lecció de peces romàniques, gòtiques, renaixement i barroques procedents de les esglésies del Bisbat així com també escultures de sal de Cardona.
La visita al petit però complert museu de Solsona és un complement al circuit del Solsonès.

A conseqüència de la preocupació de dos innovadors olotins, en Josep Berga i Boix i en Joaquim Vayreda, funden a mitjans del segle XIX a Olot el Arte Cristiano, taller de fabricació de figures religioses a imitació dels tallers parisencs d'imatgeria.
La disponibilitat de mà d'obra especialitzada, formada a l'escola d'art d'Olot i la puixança de la religiositat de l'època van afavorir que seguint la iniciativa d'aquest primer taller, apareguessin a Olot fins a 15 altres fàbriques d'imatgeria religiosa.
La visita al Museu dels Sants d'Olot, és també la visita a una fàbrica en viu, on podem veure el procés sencer de la fabricació d'imatges seguint els mateixos mètodes establerts pels seus fundadors.

El riu Cardener, amb 87 km de longitud recorre el nord-oest de la Catalunya Central, connectant en el seu curs les ciutats de Solsona i Cardona.
El recorregut per aquestes ciutats ens porten a la història medieval, barroca i contemporània de la par occidental de la Catalunya Central.

A redós dels Pirineus i de la Serralada Transversal, la comarca de la Garrotxa amaga una petita zona volcànica formada per uns 45 volcans, prou recents en el temps com perquè hagin conservat sense grans alteracions les formes i les roques que els constitueixen.
L'aparició d'aquest petit nucli volcànic va transformar el relleu, clima i el paisatge i fins i tot l'economia, diferenciant-la de les comarques veïnes.
El circuit del a Garrotxa combinem les visites als nuclis medievals de Besalú i Santa Pau amb les passejades pels volcans i els seus fenòmens. La visita a Olot, població que va renéixer després dels terratrèmols del S XV, complementa el circuit de la Garrotxa.

L'estany de Banyoles és el centre d'un petit nucli de 8 estanys, alimentats tots per les aigües subterrànies dels Pirineus a la zona de l'alta Garrotxa
Malgrat aquest origen comú, l'especial geologia de la zona fa que aquests estanys presentin diferències entre ells, com el color de les seves aigües com fins i tot en el règim intermitent d'un altre.
El circuit dels estanys de Banyoles ens permet entendre el cicle de l'aigua que els alimenta com també conèixer la ciutat que va néixer al voltant seu i on l'economia estava centrada en el seu aprofitament, com les indústries dels encurtits de pell com les tintoreres.

Sobre una base d’origen medieval, a finals del segle XVII Solsona es converteix en el centre d’un nou Bisbat, i un any més tard, rep el títol de ciutat. Aquests dos fets indiquen la puixança de Solsona , que a inicis del segle XVIII tenia el triple d’habitants respecte dos segles abans.
El recorregut pel nucli històric de Solsona els ajudarà a reviure aquesta època

La importància de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic rau en la presentació dins le mateix edifici d'un ampli conjunt d'obres de pintura i escultura romànica i gòtica catalana.
L'origen del museu prové de des col·leccions privades del segle XIX, la del Círcol Litúrgic i la del Bisbe Josep Morgades, augmentades considerablement a partir de l'any 1898 per Josep Gudiol.
El resultat de'aquesta reunificació, és un museu en el que podem fer un recorregut molt complert per l'evolució dels estils romànic i gòtic català.

Construïda a partir d’una cruïlla de camins en una petita zona volcànica, una sèrie de terratrèmols al S XV va destruir-la completament. La seva reconstrucció, expressament dissenyada per alliberar-se del jou del abats de Ripoll, va permetre la concentració de treballadors i capitals necessaris per la futura industrialització. Els itineraris a Olot ens permetrà conèixer els volcans i la ciutat jardí construïda per la societat burgesa i industrial que va caracteritzar l’Olot del S XIX.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya és el resultat de la construcció d'un fons artístic que representi la història de l'art català i inclou tres àmbits de gran interès: el romànic, el gòtic i el modernisme.
La col·lecció d'art romànic del Museu Nacional de Catalunya és una de les més completes del món i és el resultat procés de salvaguarda d'escultura i pintures de les esglésies romàniques del pirineu realitzada durant el segle XIX i XX.
Les sales dedicades a l'art d'estil gòtic és el resultat de la unificació de col·leccions privades de mecenes i gràcies a això, podem fer un viatge des del gòtic primerenc que recull tradicions romàniques fins al gòtic internacional molt més refinat i realista.